La Gestió de Públics: Una eina per a la convivència social, el civisme i la sostenibilitat

La gestió de públics és un servei fonamental per al bon funcionament de qualsevol esdeveniment o activitat pública, ja sigui un concert, una exposició en un museu, una representació teatral o una activitat multitudinària al carrer. És molt habitual que es pensi que la gestió de públics només consisteix a controlar l'accés i la venda d'entrades. De fet, moltes vegades no es coneix en què consisteix aquesta feina. La gestió de públics implica treballar directament en aspectes clau com l'educació en valors, el respecte per l'entorn, la convivència social i la seguretat ciutadana. La tasca del tècnic en gestió de públics s'ha d'entendre com una peça més de les feines d'un esdeveniment i és essencial per millorar la qualitat de vida de les persones i promoure un comportament cívic que afavoreixi la convivència i el benestar col·lectiu.
La feina en gestió de públics es basa en una bona feina inicial en el disseny d'un esdeveniment, basat en diferents elements vinculants, i adjunta a una feina que històricament se li presta més atenció, que és la part artística o d'execució d'activitat (la producció). L'equilibri entre aquestes dues feines, GESTIÓ DE PÚBLICS i PRODUCCIÓ, són imprescindibles, però s'han de fer coordinadament, proporcionalment i són indissociables.
Quan un esdeveniment públic es fa de manera que es dona més pes a la feina de producció i no es destinen recursos a les persones, als clients, als públics i a la seva gestió amb informació, seguretat, recepció, imatge, marca, normes, serveis, prevenció... l'activitat es farà, però sense desenvolupar el potencial del conjunt entre organitzadors, agents i assistents.
DAU produccions S.L. és una empresa que desenvolupa ambdues feines, desenvolupant estratègies com les dades, l'experiència, la promoció, la cohesió... Tot seguit exposem en diferents punts, en què consisteix la nostra feina en gestió de públics:

1. Promoció de la cultura i el patrimoni: Facilitar un accés còmode i inclusiu a esdeveniments culturals i socials permet augmentar la difusió de la cultura, el coneixement artístic i el patrimoni local.

2. Foment del civisme: Una bona gestió fomenta el respecte per les normes de convivència dins l'espai, com el respecte per l'obra, els artistes i altres espectadors. Això contribueix a crear un entorn més civilitzat i educat.

3. Millora de la participació ciutadana: Una gestió eficient incentiva la participació dels ciutadans en les activitats culturals, promovent una societat més activa i implicada.

4. Accés universal i inclusió social: Un sistema de gestió ben dissenyat garanteix que tothom tingui accés, independentment de les seves condicions físiques, econòmiques o socials. Això inclou facilitar l'accés a persones amb discapacitat i adaptar l'oferta cultural per arribar a diferents col·lectius vulnerables. La gestió de públics inclou iniciatives educatives que fomenten la reflexió sobre valors com la diversitat, la inclusió, la igualtat i la justícia social.

5. Creació de comunitat: Els esdeveniments socials poden convertir-se en un punt de trobada social, afavorint la creació d'una comunitat activa i cohesionada al voltant de l'art i la cultura.

6. Millora de la salut mental i emocional: Participar en experiències culturals com les arts en viu té beneficis per a la salut mental, ajudant a reduir l'estrès, l'ansietat i promovent una millor qualitat de vida emocional a través de l'estímul creatiu i emocional.

7. Educació contínua: Els equipaments culturals o els espais públics destinats eventualment per fer activitats, han de ser espais educatius, no només per a les arts escèniques, o les diferents activitats, sinó també per al desenvolupament de valors humans, empatia i reflexió crítica, especialment per a joves i fillets.

8. Seguretat i benestar: Una bona gestió assegura que els espais siguin segurs, tant des d'un punt de vista de seguretat física (evacuacions, protocols d'emergència) com en la creació d'un entorn segur per a les interaccions socials.

9. Foment de l'economia local: La gestió de públics que treballen a espais i equipaments destinats a rebre gran volum de persones, aconsegueixen atraure més públics fomenten l'economia local, no només a través de la venda d'entrades, sinó també perquè els espectadors solen consumir serveis associats (com restaurants, bars, transport). Crear un servei i entorn còmode, segur i predisposat afavoreix a la participació ciutadana.

10. Impuls a la creació artística local: La gestió de públics ben enfocada pot garantir que els artistes locals tinguin l'oportunitat de mostrar la seva feina, fomentant així la creativitat local.

11. Integració intergeneracional: Uns espais ben gestionats potencien la trobada per a diferents generacions, afavorint el diàleg intergeneracional i la transmissió de coneixements i valors.

12. Millora de l'experiència de l'usuari: Una gestió eficient dels públics garanteix una experiència positiva per als espectadors. El servei en la compra d'entrades, l'accés a l'espai i el tracte del personal de qualitat, millora la satisfacció i fidelització del públic.

13. Reducció de l'impacte mediambiental: Mitjançant una gestió sostenible i conscient, es pot reduir l'impacte ambiental, implementant mesures ecològiques com la gestió eficient de residus, l'ús de materials sostenibles i l'optimització dels recursos energètics.

14. Adaptació tecnològica: Una gestió moderna inclou l'ús de la tecnologia per millorar l'experiència del públic, des de la digitalització de les entrades a altres elements d'informació.

15. Augment de la seguretat emocional: A través d'una comunicació clara i empàtica, es pot generar un ambient on els espectadors se sentin segurs per expressar-se i participar plenament en l'experiència.

16. Accessibilitat econòmica: Un bon pla de gestió de públics pot incloure polítiques de preus flexibles o descomptes per a persones amb menys recursos, assegurant que els esdeveniments sigui accessible a tothom.

17. Resolució de conflictes: Quan s'estableixen les pautes descrites anteriorment, propicia la reducció dràstica de possibles conflictes, gràcies al fet que s'ha treballat en una línia d'atenció al públic coherent en tots els seus aspectes. I en el cas d'haver-hi algun problema, la resolució és molt més fàcil i àgil.

18. La gestió de públics requereix una combinació de formació, actitud i aptitud que és clau per garantir una experiència de qualitat per a tothom. És important no només comptar amb coneixements teòrics, sinó també amb l'experiència pràctica per saber llegir les necessitats i aplicar mesures de prevenció i previsió en la gestió de públics.
Una bona actitud és essencial per dissenyar activitats i establir una relació de confiança amb els espectadors. Aquesta actitud ha de ser oberta, propera i orientada a crear un ambient de comoditat i seguretat. La capacitat per gestionar públics no es limita únicament a l'activitat cultural o social en si mateixa. Factors com la comunicació, la bona acollida o recepció al punt de l'activitat, el control de l'espai, i l'anticipació a possibles necessitats o imprevistos són igual d'importants.
Des de DAU produccions treballam amb persones amb habilitat per oferir aquest servei de manera eficaç i discreta. Per això, la formació i la pràctica són fonamentals per garantir que els professionals que gestionen públics siguin capaços de crear una experiència fluida, segura i agradable per a tothom, respectant tant el públic com els artistes o participants.

19. Estructurar els projectes: La gestió de públics requereix el disseny de la gestió de públics, no s'ha de confondre amb la feina que s'ha de fer en producció de l'esdeveniment, que en moltes ocasions pot generar confusió en les competències.

20. Identitat i marca: Disposar d'un servei de gestió de públics, aporta identitat, per l'esdeveniment, per l'organització i pel promotor. En conseqüència, es crea una marca identitària que transmet valors, qualitat i seguretat.

21. Democratització, gestió de les entrades i control d'accés: Per gestionar les entrades d'un esdeveniment s'han de desenvolupar conceptes tècnics, logístics i ètics. Els professionals que gestionen les entrades han de fer feina garantint la neutralitat i la igualtat en el servei.
Democratitzar el servei d'entrades i la no exclusió de persones, facilita la participació de la societat i comunica un missatge de gestió professional i amb garanties.
Un element més és el control i compliments d'aforaments ha d'estar lligat a la seguretat i compliment de diferents lleis i drets de les persones.

22. Gestió de dades: Per poder gestionar els públics i alhora les activitats culturals i socials, és imprescindible comptar amb dades. Les dades aporten coneixements reals de les activitats individuals, però també en el conjunt de la programació. És una evidència més en el concepte de gestió cultural i social en la qual s'hauria d'establir criteri i mitjans.

Aquest conjunt de beneficis mostren com una bona gestió de públics va molt més enllà de l'aspecte operatiu i logístic. Es converteix en un motor de transformació social, cultural, educativa i de benestar per a tota la comunitat.