La necessitat de no discriminar elements bàsics de la cultura

Imagen destacada

A Menorca es fa valdre i amb tota la raó el compromís amb la llengua catalana. Comptam amb escriptors, entitats, col·lectius i persones que hi dediquen temps, esforç i convicció. Aquesta energia és un actiu cultural immens.

Ara bé, val la pena fer-nos una pregunta incòmoda, però crec que necessària. Què passaria si aquest mateix nivell de compromís s’estengués a altres elements bàsics de la cultura?

Perquè la cultura no és només llengua, ni només creació artística. És també com s’organitza, com es presenta, com s’involucra, com es crea l’accés, com s’avalua, com s’obre a tothom i com se sosté en el temps. Afegiria que d’aquest fet en depèn la preservació de la nostra identitat.

Si a Menorca dediquéssim més esforços a generar dades, a analitzar públics, a entendre hàbits culturals, en saber amb quants agents i entitats comptem, amb com se segmenten, segurament podríem prendre decisions més fonamentades. Les polítiques culturals deixarien de basar-se tant en intuïcions o inèrcies, i guanyarien en eficàcia i impacte real. Demanaria, quins són els objectius de cada programació d’activitats socials i/o culturals? De veritat es plantegen objectius o només es programa per fer “coses”, per què “tota sa vida s’ha fet així?

Per exemple alguns àmbits que queden en segon terme:

  • L’accessibilitat per a persones amb discapacitat
  • La seguretat i la prevenció en activitats culturals
  • El compliment de normatives
  • La professionalització en la gestió d’equipaments
  • La coordinació entre agents culturals

Tot açò també és cultura i permetria que arribi, sigui justa i es pugui sostenir.

El concepte “democratització cultural” si es fa servir, es fa pensant només en l’accés als continguts a les activitats sobretot. Democratitzar-la també vol dir garantir que els sistemes que la fan possible siguin equitatius, ordenats i pensats per a tothom.Què vol dir? Vol dir que una persona amb mobilitat reduïda pugui assistir a un acte sense dificultats.

Vol dir que els treballadors culturals tinguin condicions dignes.

Vol dir que les decisions es prenguin amb criteris clars i transparents.

Vol dir que els recursos públics es gestionin amb responsabilitat.

Vol dir que no es prioritzi la quantitat d’activitats.

Vol dir establir drets i deures per a tothom: administracions, agents i públics.

Vol dir que els egos no predominin per damunt dels interessos generals.

Vol dir també que públics i agents tinguin espais per créixer, formar-se i entendre el sistema.

Hem normalitzat que la major part dels esforços es destinin a la creació i a la programació. Però sense una base sòlida de gestió, aquesta visió està obsoleta, queda coixa.

No es tracta de restar importància a l’art, al contrari. Es tracta d’entendre que perquè el que es fa als escenaris, a les presentacions de llibres, a les activitats en general arribi amb tota la seva potència, necessita una estructura forta.

De fa anys hem entrat en una dinàmica autodestructiva, que prioritza programar les activitats heretades, més les noves que van sorgint, més ampliant algunes ja existents.

Seria positiu establir algun criteri on:

  • Els procediments no siguin un obstacle, sinó una garantia, amb eficiència, eficàcia, productivitat.
  • La gestió no sigui invisible, sinó reconeguda
  • Valors culturals com la coordinació, cooperació, interacció, optimització... es posin en pràctica.
  • Que molts equipaments comptin amb personal específic per gestionar-los
  • Desenvolupar un sistema de captació de dades culturals.
  • Aplicar mesures de prevenció i de seguretat per totes les d’activitats
  • Complir i fer complir lleis relacionades

Menorca té una gran oportunitat, ja ha demostrat que és capaç de mobilitzar-se per defensar allò que considera important. La llengua és un exemple.

Personalment, no entenc com no es presta atenció a tota la resta d’elements que també afavoreixen la llengua i a la cultura en general.

A Menorca tenim una dita que explica molt bé el fet de fer feina en una acció i que no serveixi per massa cosa, donant pocs resultats. “És igual que gratar es cul a un ase”.

Si fóssim capaços de posar el mateix rigor, la mateixa passió i el mateix compromís en totes les dimensions de la cultura des de la creació fins a la gestió, des de la programació a la seguretat, des de l’accés fins a l’avaluació, no només en sortirà reforçada la llengua, en sortirà reforçada tota la cultura i la societat menorquina.

Si aquesta visió d’un com jo que fa o intenta fer feina dins el sector cultural serveix, benvingut sigui.

 

Siscu Riudavets

Data de publicació: 30 de març de 2026