Tu com a privat, com entitat o com administració, si organitzes un concert, una fira, una festa, gestiones un equipament públic o privat... segurament tens mil coses al cap: permisos, logística, programació, difusió... Però n’hi ha una que no hauria de quedar en segon pla i que és absolutament clau, rall de la seguretat. No és que ho digui jo, ho diu la llei o millor dit, unes quantes lleis. Entenem aquestes mesures i legislació com la referència per definir l’objectiu principal, garantir que tothom pugui xalar d’uns actes culturals i socials amb tranquil·litat. Crec que dins la nostra identitat, podria ser la referència en què s’hauria de fer feina i conviure, garantir aquesta seguretat hauria de ser referència i prioritat.
Així els plans d’autoprotecció (els famosos PAU) són els que entren en joc. I què és això de ( PAU)? Idò són documents que analitzen riscos, preveuen què pot passar i estableixen què s’ha de fer si alguna cosa no va com estava previst. En definitiva, és tenir un pla B (i C, i D) si fa falta per cuidar el públic, l’equip humà i el patrimoni davant qualsevol eventualitat.
Ja sabem que a Menorca, tenim una activitat cultural viva i arrelada, tenir un PAU de cadascun dels espais on es necessita, no és només una obligació legal, sinó una mostra clara de professionalitat i compromís (més informació) . Aquesta norma obliga a tenir el PAU en tots els espais i activitats incloses dins el catàleg estatal del Reial decret 393/2007.
Però més enllà d’aquest marc legal específic, hi ha altres lleis que reforcen aquest enfocament preventiu i integral. Per exemple, la Llei 7/2013 sobre activitats i espectacles públics a les Illes Balears. Aquesta llei no només regula la necessitat de seguretat, sinó també que les activitats siguin respectuoses amb l’entorn i la convivència ciutadana. O la Llei 8/2017 d’accessibilitat universal, que ens recorda que els PAU també han de tenir en compte les persones amb mobilitat reduïda, perquè tothom ha de poder evacuar un recinte en condicions de seguretat.
I no ens oblidem de la Llei estatal 31/1995 de prevenció de riscos laborals, que és especialment rellevant en el món de la cultura, on moltes vegades es fa feina amb pressió, muntatges ràpids, condicions adverses o peculiars...
A més de prevenir accidents i respondre davant emergències, un PAU ben fet transmet confiança. Per al públic, saber que darrere d’un esdeveniment hi ha previsió i professionalitat genera tranquil·litat. Per a l’organització, és una forma de protegir-se, d’optimitzar recursos i de projectar una imatge sòlida i responsable. I això també és cultura: fer les coses ben fetes, amb respecte per les persones i pel territori.
Però qualsevol PAU requereix personal que garanteixin el seu compliment, no basta tenir un document redactat, s’ha d’aplicar. Tenir un responsable tal com marca el pla, i que no sigui present durant les activitats, o tenir personal que no està format, tampoc serveix de res, és només un exemple. Per fer una comparació, seria igual que tinguem un codi de circulació i que els agents de policia no siguin presents on els necessiten en els moments i hores que hi ha necessitat, escoles, zones de risc...
Personalment, veig els PAU com una eina estratègica per crear identitat menorquina, la base organitzativa de tot esdeveniment o organització. De què serveix fer grans quantitats d’activitats si no garantim la seguretat, la inclusió, la participació i la qualitat?
No passa res, fins que passa.
Tal vegada s’haurien de plantejar algunes preguntes i prioritats, si no es fa i continuem prioritzant altres coses, molt probablement i només per estadística, tindrem disgusts.
Siscu Riudavets
Data de publicació: 5 de maig 2025