La cultura no només es refereix als continents (espais) i als continguts ( música, llibres, exposicions, dansa, teatre, història, so, llum). És imprescindible reconèixer que la gestió de públics, dels agents, de dades, metodologies i sistemes són elements essencials dins del marc cultural. Aquests processos no es poden dissociar de les accions amb els que socialment s’entén la cultura, amb el que és veu, les produccions.
Si bé la gestió cultural i en concret la gestió de públics es realitza en contacte directe amb els públics, nosaltres ho entenem de manera que s’ha de realitzar prioritzant els focus i el protagonisme en els continents i els continguts, aportant identitat a la feina i atenció als públics. És bo de fer confondre la perspectiva, la feina de gestió cultural s'ha de fer i s'han de destinar recursos, en equilibri amb les altres feines que comentavem de continents i continguts.
En aquest sentit, la gestió cultural no és només una eina operativa, sinó una disciplina transformadora. Professionals i empreses especialitzades aporten un coneixement tècnic i creatiu que assegura la sostenibilitat, l’impacte i l’èxit de les iniciatives culturals. Aquesta especialització és necessària per dissenyar experiències de qualitat, garantir la inclusió i optimitzar els recursos disponibles.
Per tant, invertir en gestió professional, establir drets i deures per a tothom, aportant eines modernes de gestió és sinònim d’invertir en cultura en el seu sentit més ampli. Això assegura que la cultura continuï sent o hauria de ser, un motor de desenvolupament econòmic, social i educatiu.
Si entenem la cultura, en el seu origen com a acte de “cultivar”, podríem fer una metàfora per descriure la feina en gestió cultural, gestió de públics, programació, gestió de dades. Igual que el pagès vetlla pel seu camp, seleccionant les millors llavors i planificant els cicles de plantació... les feines de gestió cultural cultiva la relació entre els espais (continents) i els continguts culturals (produccions o programació). El pagès treballa per adaptar-se a les condicions meteorològiques i busca eines modernes per optimitzar la seva collita, igual que el gestor cultural utilitza dades, sistemes i metodologies per entendre els públics i anticipar-ne les necessitats, és un observador de l’actualitat social. En els dos casos comparteixen la responsabilitat d’equilibrar recursos, cuidar allò que gestionen i garantir un bon resultat. El pagès collirà fruits tangible de la terra, l’èxit de l’organització cultural es transforma en participació social i amb bones experiències.
De la mateixa manera que ens agrada veure el camp de Menorca cuidat pels nostres pagesos, també ens hauria de preocupar comptar amb professionals que vetllin per equipaments i espais de Menorca. Espais on s’exhibeix cultura i les persones que la fan i la reben, agents i públics.
Siscu Riudavets
Data de publicació: 23 de desembre de 2024
